I allò darrer que hauriem de fer, una vegada localitzats, excavats i restaurats els objectes del passat, és fer-los públics, mostrar-los al món de manera que es pugui entendre el passat i quin ús tenien aquells objectes.

Quín sentit té fer tota la feina per despres guardar els objectes en caixes dins un magatzem tancat?

Perquè gastem temps i diners en l'arqueologia si no és per fer-ho arribar a tothom?

Doncs aquesta part tant important, fins fa uns anys, estava bastant descuidada (i encara ho està en alguns casos).

Per sort, cada dia més els organismes oficials, els governs, els museus, proven d'apropar a la gent la seva història i la seva cultura.

Encara que soni estrany, la cultura l'hem d'apropar a la gent. Cultura  no és nomès tradició i folklore. La cultura catalana, per exemple, no és només el concurs de castellers de la festa major i els concerts i balls de sardanes dels diumenges a la plaça major.

 La cultura catalana  i la de cada poble també està formada pel seu art, per els seus costums, els seus símbols i la seva  història.

L’arqueologia fa història, rellegeix el passat i prova de fer una interpretació el més acurada possible.

Jo crec que tancar els nostres objectes del passat en magatzems sense opció de ser vistos per tothom és gairebé un crim.

Els museus son la principal font de difusió del patrimoni arqueològic, però no és l’únic.

 Cada dia hi ha més jaciments arqueològics museïtzats i visitables com Empúries, Ullastret, les Toixoneres o diverses parts de la Tarraco imperial.

 Una altra via de difusió son les revistes especialitzades que al principi, fa ja bastants anys, eren molt tècniques i pensades només per a estudiants, professors i investigadors, però que també en els darrers anys s’estan obrint a tothom. Actualment hi ha diverses revistes d’història força interessants que proven d’apropar aquesta disciplina a tothom: Historia de National Geographic, Sàpiens, Revista de Arqueologia o Clio són cada dia més venudes i llegides per la gent, tot i no tenir coneixements profunds d’història.

 Alguns especialistes es queixen que aquestes revistes (algunes més que d’altres) fan com les revistes "del cor". Busquen titulars destacats per vendre més, però en el fons no son gaire professionals.

 Personalment penso que, encara que sigui així, val la pena que la història arribi a la gent. Una vegada "enganxats" serà més senzill que vagin de visita a museus, que facin turisme arqueològic visitant excavacions o jaciments ja excavats, que els seus fills vagin a colònies arqueològiques a fer pràctiques, etc.

Els museus comencen a organitzar activitats per a joves que els apropen al passat, es fan visites guiades per les excavacions amb personatges caracteritzades com els antics habitants, etc.

 Tota difusió, segons el meu parer, és bona, sempre que no s’enganyi. De vegades hi ha interpretacions de la història que més que explicar-la, busquen distorsionar-la, enganyar la gent fent-los veure que les coses no han passat com realment han estat.

 És important que la informació us arribi "neta", de bones fonts i amb unes explicacions el més neutrals possibles.

 És com quan navegueu per internet. No us podeu fiar de totes les pàgines que trobeu. No per estar en la xarxa ha de ser cert o bo.

 Hi ha pàgines malintencionades, que proven d’enganyar-vos, d’aprofitar-se dels navegants, però d’altres proven de donar informació molt interessant.

 De fet aquesta pàgina forma part d’un projecte de difusió que conjuga un camp d’aprenentatge d’arqueologia i una activitat webquest amb la que precisament pretenem això: fer que conegueu l’arqueologia i que vosaltres mateixos creeu les vostres opinions al respecte.

 A l’apartat d’enllaços teniu la web d’alguns museus i revistes que fan difusió arqueològica.

Aquí us deixo algunes fotografies del fantàstic Museu de Badalona en una visita que he fet recentment a les seves Termes romanes. És un exemple a seguir per d’altres museus.

Feu clic sobre cada foto per fer-la gran (i veure-la millor ;-)).

Vull agrair el Museu de Badalona per les facilitats i a la meva guia i companya Laura per les explicacions.