| Que és l'arqueologia ? | Breu història | Descubriments al món | Descobriments a Catalunya | Com es forma un arqueòleg ? |
L’arqueologia és una ciència, forma part de la investigació del passat i busca la identificació d’artefactes (estris fabricats pels humans) i de les formes de vida, d’associació, de convivència, dels grups humans en el passat.
Si aneu al diccionari us dirà que: "És un mètode per a elaborar la història. Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes: llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc. L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o be perquè no existien (cas de la prehistòria), o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga" - Grec.net hiperenciclopèdia.
Uns quants de nosaltres (potser molts) pensem que és quelcom més. No busquem només els estris sinó que volem conèixer el perquè de les coses. No ens interessa només catalogar objectes, sinó que necessitem saber què, cóm i quan, i sobretot perquè van passar les coses que han dut els humans al punt on som actualment.
Es cert que centrem el nostre estudi en la troballa de materials, però al contrari del que era habitual en un passat recent, ara no són el centre de la investigació sinó un accessori, un estri més. Aquesta tendència actual s’anomena Nova Arqueologia.
La “vella” arqueologia seria la que posava tot el seu afany en identificar i catalogar restes, sobretot ceràmiques. Quan identificava un determinat tipus de ceràmica en un jaciment, considerava que ja el podia situar en el temps.
En certa manera, els arqueòlegs som els escombriaires del passat. Busquem en les “deixalles” que grups humans fa més o menys temps van abandonar, van perdre o els va ser robat.
Els humans no llencem que el apreciem o el que ens dona servei si no es trenca, si no ho perdem o si no ens ho roben. És per això que la majoria de materials que trobem estan trencats (apart del indubtable pes del pas del temps..), i que hi ha millors materials en una vivenda cremada per un incendi mentre estava en ús que no pas en una casa abandonada.
Un nivell de destrucció (un lloc arrasat per una guerra, per exemple) acostuma a ser una bona troballa pels arqueòlegs. Hi haurà, segurament, moltes restes a estudiar doncs la gent d’aquell moment, o fugia de la lluita o s’hi abocava per defensar allò seu, i si el lloc va ser destruït, normalment els habitants haurien mort o fugit abandonant les seves possessions que no varen poder endur-se.
Un professor de la meva universitat deia que és tant important el que un llibre diu com el que no diu. En aquest cas també ho podem aplicar: tant important és el què trobem en una excavació arqueològica com allò que no trobem. De vegades la manca de determinats artefactes també és un bon indicador d’una situació passada.
En resumides paraules: l’arqueologia prova de reconstruir el passat a traves dels vestigis materials del passat i la seva interpretació.
Així doncs també és important el que l’arqueologia NO ÉS.
![]() |
![]() |
| Harrison Ford | Doctor Vendyl Jones |
Tots heu vist algun film d’Indiana Jones, oi?. Doncs això no és l'arqueologia, al menys no ho es en el 99% de les ocasions.
La figura d’Indiana Jones està extreta d’un model real: el Doctor Vendyl Jones, arqueòleg nord-americà que ha consagrat la seva vida a la recerca d’objectes i llocs bíblics.
Efectivament el Dr. Jones (el real) busca la caixa que contenia les taules dels deu manaments que explica la bíblia: l’arca de l’aliança, però no va amb un fuet i una pistola saltant per les teulades dels pobles, ni es llença en paracaigudes d’un avió.
No us enganyeu ni us deixeu enganyar. L’arqueologia és una aventura CADA DIA, però sense aquests riscos ni aquestes històries de cine. Jo cada dia treballo en la meva excavació en la recerca d’algun indici del passat, d'alguna cosa que algú fa dos mil anys va oblidar o va perdre i que em pugui parlar d’ells. No cal afaitar-se amb un ganivet ni saber muntar a cavall o dalt d’un elefant.
Si el que feu us agrada, la vostra feina serà interessant i atractiva cada dia del món.